Un full en blanc.

La pantalla és un full en blanc que no sé com omplir de lletres en aquesta lleugerament desordenada, lleugerament trencada cafeteria on serveixen dels millors cafès de la contrada. Molts fulls en blanc se'm presenten últimament, superfícies netes que jo creia plenes de paraules de ploma, esbossos de llapis, poemes d'aquarel·la. He canviat massa, xiuxiueja alguna veu dins meu, i ara no puc tornar enrere i aquest cel flotant de capvespre, monocolor, és agitat per forts vents invisibles. Ni tan sols la meva mirada poètica és la mateixa, crec que me'n vaig anar deixant miques als llocs per on vaig passar en els meus viatges. I tanmateix hi ha tants i tants paisatges, tantes veus, tantes mirades on he d'arribar encara. He canviat massa però encara massa poc, tan sols he fet algunes passes vers l'horitzó que se m'obre al davant com un meravellós, capgirat abisme. El món m'ha fet callar, escoltar i actuar, i la meva poesia s'ha amagat en algun racó per donar pas a mil imatges i veus altres.

Ara veig que el full en blanc era jo, i que el món fa temps que començà a escriure-hi, a escriure a mà amb les mil plomes i tintes de la vida, amb mil tipus de lletres i mans diferents, mil històries que contenen cada una d'elles mil històries més; i el full en blanc era jo i no sempre podia aferrar-me a les plomes escrivint-me i canviar-ne les paraules, però a voltes se m'oferien a la mà suaument, o la seva força irreprimible tatuava mots en la meva ànima, o hi acariciava poemes, o dibuixava llargues proses lentament; a voltes escapaven de mi i en perseguia el color, o bé n'engrapava alguna amb un moviment ràpid i l'escruixia en el puny tancat de la meva fortitud, o amb determinació l'empenyia fora de mi perquè em deixés d'escriure, ella massa poderosa com per intentar destruir-la. Ara veig que molts fulls en blanc era jo, i encara ho sóc, i ni tan sols sé si els fulls escrits atènyen ja la meitat del llibre de la meva vida, o potser quasi tot sencer, o potser tot just un quart. Sigui com sigui, aquest llibre que sóc jo no està tancat encara, i somric en sentir la solidesa de les tapes i saber que hi queda un full en blanc encara, com a mínim un altre full en blanc on les paraules del món i de molts dels seus llibres vindran a cercar repòs, buit i a l'espera roman en mi sempre almenys un altre full en blanc.