No oblido

Tants anys volent oblidar per adonar-me que no ho vull. Adonar-se'n a temps de recordar que no havia oblidat. Almenys, no l'essencial. Menos mal. Recordar és la manera que tinc de saber que sóc. Actuar en conseqüència, la manera de ser-ho. A l'examen d'Antropologia Filosòfica hi havia una pregunta trampa: "què és l'ésser humà?". Podies escollir entre aquesta i una de segura. Vaig triar l'abisme. No recordo amb quin munt de paraules ben enllaçades vaig omplir les pàgines; crec que vaig començar explicant què no era l'ésser humà i vaig acabar apostant per una frase que em va dir el mestre: "l'home és la seva biografia", curiosa frase adornada i explicitada amb els conseqüents raonaments, que ja ni recordo. Això em va valdre la millor nota de la classe, la nota més depriment. Suposo que m'ho crec, això que l'home és la seva biografia. Que és una cosa que construeix i reconstrueix ell mateix, quelcom volàtil, dinàmic i que es transforma. Tants anys volent oblidar per adonar-me que vull recordar, desesperadament.

He escrit nombrosos personatges que volen oblidar i amagar el seu passat, però que en són dolorosament conscients. Dolorosament conscients de què són. Doku, un jove geni orfe obsessionat i trastocat per la mort violenta de la única persona a qui havia estimat, i pel fet d'haver conegut Suika, una noia que se li assembla moltíssim. Laquesis, una elfa proscrita que oculta una segona personalitat assassina. Ryu, un noi que, després de la desaparició de la seva xicota, va deslliurar el seu costat cruel i violent fins que un savi mestre el va tornar al seu camí a còpia de diverses bufetades. I per cert, aquest savi mestre és un milionari ex-cap d'una màfia que controlava el país sencer i part de l'estranger i que un bon dia va desaparèixer netament, insòlitament, de tot arreu. Kitsune, una noia leith que fuig de la seva terra, on estava destinada a ser una princesa captiva. Seiya, un jove leith sense pàtria ni memòria que cerca saber qui era, i es penedeix profundament de tots els records que va descobrint. Naoki, una temible guerrera-gata que sempre que pot beu per oblidar, ni que sigui només unes hores. Lezaford, un noi meitat elf meitat bèstia tigrada embogit per la dicotomia i pel que va fer les vegades que la bèstia va prendre el control. Lashte, un mag i guerrer que apareix i desapareix misteriosament i ningú sap què fa, on va ni quan tornarà, un cavaller errant al servei de la justícia, a lloms d'un drac blanc, després d'un passat com a infal·lible assassí a sou. Ken, un xicot que, abrusat per les seves habilitats psíquiques i la sobreprotecció de la seva família, emprèn, per tornar a començar, un viatge a peu que li canviarà la vida. Tres joves becaris que es veuen involucrats en un accident de laboratori del qual són els únics supervivents, i van descobrint la monstruositat que s'hi intentava, monstruositat que va prenent forma lentament en els seus cossos. L'inventor d'una arma letal amb consciència i voluntat pròpies que es perd en la Sibèria. Tots ells volen oblidar el seu passat, i s'hi esforcen, sense acabar de reeixir.

No oblido i sento la responsabilitat. Sento la culpa. Sento el dolor. Sento el desig. Sento què em va forjar d'aquesta manera i no d'una altra. Sento en què em vaig equivocar i en què vaig actuar correctament. Endevino encavallaments de causes, efectes i fets inexplicables. El meu passat forma grans cadenes entrellaçades d'insòlites maneres, i elles són les meves ales, les meves urpes, les meves escates. Les meves paraules.