noia-drac

...i sincerament la resta importa poc, oi?

El vent regala núvols, la tele canta anuncis de joguines cutres, el meu llit està desfet, la bateria de la càmera recarregada, la meva universitat s'ha convertit en un abocador públic, els gats han tret el càlid i flonjo pèl hivernal. Quan em sento l'apatia, compto els dies que queden per l'arribada de la dragona d'ulls verds. Ahir vaig dormir quasi tot el matí i quasi tota la tarda, a voltes fa falta hibernar del món, encara que sigui nedant entre somnis estranys, esgotament i sobredosi d'estufa. I després pastís. Rata del Desert ha canviat d'estil i vesteix amb una combinació de modern, elegant i informal que només pot ser obra de la genial ment d'Amazona. En un paper, algú va escriure uns versos maldestres, potser mentre s'avorria durant una classe, i després se'ls va deixar al calaix. Deien així: No saber què et passa per dins i a penes què et passa per fora. No saber. Puc voler sense conèixer? Acaricio l'abisme i em sembla suau? He deixat de...