noia-drac

i no hi ha gran cosa més a dir. I no cauré en la temptació de dir que els que van inventar la violència i la guerra són els homes i que de manar les dones tot hauria estat diferent, perquè crec que bàsicament si la guerra la van inventar els homes i no les dones és perquè les dones no podíem per manca de força, que si no, ho hauríem fet nosaltres. Potser sí que és cert que si ara mateix desapareguessin tots els homes de més de vint anys de la faç de la terra el que són les guerres s'aturarien almenys una estona (el món sencer en pau durant unes hores: increïble, inconcebible) però vés a saber si les dones enviaríem els nostres fills adolescents a continuar la batalla, si no és que hi eren ja, o agafaríem nosaltres les armes. Sóc una persona privilegiada a qui ha tocat viure infantesa i joventut en un país que travessa una petita bombolla de pau. Ja sé que potser el meu germà, el meu marit i els meus fills aniran a matar moros perquè no sotmetin Espanya i moriran igualment pel petit...

Once we had a teacher, the teacher of teachers, he changed the world for the better, and made us better creatures... Què tenen ells que no tingui jo? Què? He was Muhammad, salla Allahu'alayhi wa sallam. Diu el profe de Medieval: el principi no és gens complicat: Allah és l'únic Déu i Mahoma el seu profeta. Diu: a Mahoma tot allò del cristianisme li semblava massa complicat. Ell era comerciant, sabeu? Les coses senzilles i que quadrin els números. Els cristians només set segles i ja se n'havien anat de l'olla. He was Muhammad, salla Allahu'alayhi wa sallam, tothom diu que lo seu és el millor, tothom pensa que lo seu és el millor, fins i tot jo, he was Muhammad, mercy upon mankind, ¿hi ha alguna manera de creure que servim per a alguna cosa? Hi ha alguna manera? He was Muhammad, teacher of all mankind , després del Muhàmmad no vingué ni vindrà cap més profeta. He taught us to be just and kind and to feed the poor and hungry, cada vegada en necessitem un més desespera...

Els núvols creuen el cel, aprofitant el bocí de vespre que els queda. Penso en la ciutat fantasma. No enyoro les columnes silencioses, ni la llum carbassa, ni els cotxes amuntegats en doble fila al pàrquing, ni els gats de carrer que busquen l'escalfor dels motors acabats de parar. El vent udola entre les juntures de les finestres. Hi ha hagut un atemptat frustrat a Nova York. Penso en els integristes islàmics. No puc dir que és tota la Ummah que s'equivoca, per suposat, però és molt fàcil generalitzar. Funcionem així. Ara bé, igualment és raonable desconfiar del que no coneixes. No per faltar-hi al respecte, sinó per prudència. Però atribuïm aquests atemptats, potser ingènuament, a tota la Ummah. A la Masella avui encara hi havia gent esquiant. Des que tants pijos esquien ja no és el mateix. A mi m'agrada aquell cantant que es diu Sami Yusuf, i que canta versos en anglès, turc, persa i àrab perfecte, I'd use my final breath to call out your name and let that breath upo...

si et mengessis una paparra i aquesta aconseguís enganxar-se en algun lloc de la teva faringe?" Quan la teva germana petita et respon "les cèl·lules de la meva faringe farien una fagocitosi amb el seu cap" t'adones que t'has fet vella amb vint-i-dos anys, que has perdut el punyetero tren on tots els adolescents d'ara van amb tanta facilitat, que la teva educació és una merda i que malgrat intuir (en la definició de Kant; no pas la dels medievals) per on deu anar això de la definició de fagocitosi , no saps què coi vol dir. Sense cap problema (et serveix encara aquella excusa de "és que jo sóc de lletres", encara que no te la creguis), li preguntes què vol dir, i et diu "les cèl·lules fagocitàries envolten el cap amb la membrana, llavors formen un fagosoma, produeixen lisosomes que contenen enzims hidrolítics, els quals es diuen lisoenzims, "liso" de "lisi", que vol dir trencament; llavors el fagosoma i el lisosoma s'unei...