Jove príncep estranger
Aquesta cançó, aquesta cançó em fa tremolar. Em commociona i m'adono que m'estic aferrant a tu massa fort, que tanco els dits, engrapant la teva camisa, s'arruga entre els meus dits i el teu braç respon agafant-me amb més força, potser; no en sóc del tot conscient, però sé que el teu cos sempre respon al meu, respon al més petit moviment, respon al meu respirar respirant i obrint-me els pulmons perquè hi entri més oxigen, perquè la meva vida sigui més intensa, més plena de més colors més bonics; m'assossegues. Ets un dels meus prínceps. Els llargs cabells t'ondulaven al vent de la teva antiga terra, duent-te l'aroma de l'oceà, i la teva mirada ja era tan dolça com quan per primer cop la vaig conèixer. Sóc una de les teves princeses. Tancada en una torre, m'anaves a visitar de tant en tant, cercant pacientment una manera d'escalar les parets, una manera de demanar-me que et llancés la meva llarga cabellera per poder-te enfilar fins a dalt. Però els me...