El que Yuuko i Kimihiro varen comprendre
"Jamás menosprecies al Destino. Él te reserva caminos que nunca podrías imaginar." El Destí, senyors. La Moira. Em pregunto si podem viure sense. Necessitem desesperadament un guia, algú que decideix per nosaltres, algú a qui culpar de la nostra vida i la nostra mort. Necessitem un Fat, un llibre ja escrit que nosaltres acomplim sense poder fer-hi res. Necessitem fins i tot un Déu que se'ns endu, que ens crida a passar comptes, a la cua pel Judici Final. Necessitem almenys un τέλοϛ , una finalitat, un quelcom al qual tendim i vers el qual avancem, una realització de la nostra naturalesa. Necessitem com a mínim un objectiu, potser imposat, potser donat a escollir entre diversos de ja estipulats, en una mena de dictadura encoberta que vol dirigir la nostra existència — en un sistema . No suportem l'absurd. Si se'ns obliga a tolerar-lo, som capaços d'inventar qualsevol cosa, qualsevol cortina que el tapi, qualsevol ceguesa que ens permeti no veure'l, encara q...