Lleument nevada espinada
Lleument nevada espinada / del gran drac adormit de pedra, / palau d'una reina negra... Una fotografia malgirbada per la impaciència. "I llavors vaig saber que anava vers el lloc correcte". El que un sent no és sempre el que té o no té, però en canvi sol ser l'únic que importa. "Quan no em quedi res, em mataré". Quan senti que no em queda res. Potser és més encertat "quan no em quedi res, marxaré". Sempre quedarà el gran drac adormit de pedra i els murs gruixuts edificats sobre ell, potser hi ha sort i és difícil que arribi a perdre-ho tot. Potser és cert que em segueix un àngel, vagi on vagi i també si no vaig enlloc. Si ell té ales, ¿em calen a mi? Sempre quedarà el gran drac adormit de pedra, i els murs gruixuts edificats sobre ell. Jo i tots els meus haurem mort deu vegades i el gran drac encara no s'haurà deixondit. Sempre quedarà el nostre somni d'una nit d'hivern, cavaller d'ulls bruns i vestits negres, com una joia nítida e...