Lleument nevada espinada

Lleument nevada espinada / del gran drac adormit de pedra, / palau d'una reina negra... Una fotografia malgirbada per la impaciència. "I llavors vaig saber que anava vers el lloc correcte". El que un sent no és sempre el que té o no té, però en canvi sol ser l'únic que importa. "Quan no em quedi res, em mataré". Quan senti que no em queda res. Potser és més encertat "quan no em quedi res, marxaré". Sempre quedarà el gran drac adormit de pedra i els murs gruixuts edificats sobre ell, potser hi ha sort i és difícil que arribi a perdre-ho tot. Potser és cert que em segueix un àngel, vagi on vagi i també si no vaig enlloc. Si ell té ales, ¿em calen a mi? Sempre quedarà el gran drac adormit de pedra, i els murs gruixuts edificats sobre ell. Jo i tots els meus haurem mort deu vegades i el gran drac encara no s'haurà deixondit. Sempre quedarà el nostre somni d'una nit d'hivern, cavaller d'ulls bruns i vestits negres, com una joia nítida entre les boires del record.

Comentaris

  1. Efrem21 de gener del 2010, a les 7:20

    And death shall have no dominion.
    Dead mean naked they shall be one
    With the man in the wind and the west moon;
    When their bones are picked clean and the clean bones gone,
    They shall have stars at elbow and foot;
    Though they go mad they shall be sane,
    Though they sink through the sea they shall rise again;
    Though lovers be lost love shall not;
    And death shall have no dominion.

    And death shall have no dominion.
    Under the windings of the sea
    They lying long shall not die windily;
    Twisting on racks when sinews give way,
    Strapped to a wheel, yet they shall not break;
    Faith in their hands shall snap in two,
    And the unicorn evils run them through;
    Split all ends up they shan't crack;
    And death shall have no dominion.

    And death shall have no dominion.
    No more may gulls cry at their ears
    Or waves break loud on the seashores;
    Where blew a flower may a flower no more
    Lift its head to the blows of the rain;
    Though they be mad and dead as nails,
    Heads of the characters hammer through daisies;
    Break in the sun till the sun breaks down,
    And death shall have no dominion.



    And Death Shall Have No Dominion,
    de Dylan Thomas.

    ResponElimina
  2. Efrem21 de gener del 2010, a les 7:31

    I ja la mort no tindrà cap domini.
    Nus tots els morts seran un sol mort
    amb l’home que és en el vent al ponent de la lluna.
    Quan, rosegats els ossos, ja no els quedi res més,
    tindran estels al colze, estels al peu.
    Encara que folls, assenyats,
    encara que dins la mar s’enfonsin, de nou s’alçaran,
    encara que es perdin els amants, no mai l’amor.
    I ja la mort no tindrà cap domini.

    I ja la mort no tindrà cap domini.
    Estesos davall l’espiral de l’oceà,
    no moriran a la intempèrie:
    però els tendons s’esquinçaran retorçant-se en l’agonia
    i, fermats en algun timó, no s’esquarteraran.
    La fe a les mans trencant-se en dernes,
    les haurà de travessar la malvestat de l’unicorn.
    No s’arribarà a clivellar ni un racó partit.
    I ja la mort no tindrà cap domini.

    I ja la mort no tindrà cap domini.
    No tornaran a xisclar a l’oïda les gavines
    ni es rompran les onades per l’estrèpit de les costes.
    On la flor cabotejava, mai més ja no podrà
    restar decapitada a les bursades de la pluja.
    Mal que siguin folls i mil vegades morts,
    les testes de les còrpores percudiran les margarides.
    I es desfaran amb el sol fins que es pongui.
    I ja la mort no tindrà cap domini.

    A càrrec d'Isidre Martínez Marzo


    i



    I ja la mort no tindrà cap domini.
    Els homes morts i nus es confondran
    amb els del vent i el de la Lluna vella;
    quan nets siguin llurs cossos i s’hagin esvaït,
    tindran estrelles vora el peu i el colze;
    encara que enfollissin tindran seny,
    sortiran de bell nou si dins la mar s’enfonsen;
    si els amants es perdessin, no ha de perdre’s l’amor,
    i ja la mort no tindrà cap domini.

    I ja la mort no tindrà cap domini.
    Sota les giragonses de la mar,
    els qui jeuen de temps, no moriran torçant-se;
    cargolats en un poltre, quan els tendons cedeixen,
    a una roda lligats, no es trencaran;
    la fe, en llurs mans, pel mig serà rompuda
    i dins d’ells sentiran els mals de l’unicorni;
    esberlats els extrems, no cruixiran mai més;
    i ja la mort no tindrà cap domini.

    I ja la mort no tindrà cap domini.
    El crit de les gavines ja mai no sentiran,
    ni es trencaran onades, amb brogit, a les costes;
    on va brotar una flor, cap flor ja no podrà
    alçar mai més el cap quan bat la pluja;
    malgrat que estiguin folls i siguin morts com claus,
    donaran cops les testes d’aquella gent entre les margarides;
    i al sol s’esberlaran fins que s’enfonsi el sol
    i ja la mort no tindrà cap domini.

    A càrrec de Marià Manent

    ResponElimina
  3. Efrem26 de gener del 2010, a les 4:09

    El trobo extremadament preciós, què volskifaci

    ResponElimina
  4. noia-drac26 de gener del 2010, a les 5:59

    Hehe... està bé, sí. I ja la mort no tindrà cap domini!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Ma non troppo,

i és veritat, hi ha pocs allegro con fuoco , i ja em sembla bé perquè aquests sempre duren poc. Trobo millor anar caminant per a poder apreciar tots els blancs diferents que els inuit descriuen, encara que això impliqui també haver de saborejar la merda abans d'escopir-la. Però no ho sé, potser es pot allunyar l'abisme, o donar-li menys importància, en favor de les coses bones. La felicitat té valor mentre sigui limitada, i mentre no sigui la prioritat. Llavors, quina és la prioritat? O millor... quina hauria de ser? A mi que no em vinguin amb històries: tota ètica té una norma, encara que aquesta sigui l'absència de normes. Potser així d'aquí poc llegiré algú que en va escriure una d'anarquista i hauré de publicar una altra entrada al blog explicant que vaig mentir, i com. No m'importa. Quantes vegades he mentit per ignorància? Quantes vegades he ignorat la meva ignorància? I diuen que el que compta és passar per aquesta vida essent bo. I que cadascú entengui ...
Més informació

No ho sé.

Em vaig avorrir de moure'm sempre en el mateix context. Vaig decidir viatjar cap a d'altres. Tan bon punt vaig començar a fer realitat aquesta decisió, la meva vida es va desglossar. Una mandarina que algú ha pelat, n'ha tret els filament blancs que unien els grills i els ha deixat caure. Un cercle de contextos que gairebé no comparteixen ni tan sols el centre. En un petit bol de vidre tinc una mica de mar que em vaig endur de Sitges. Potser és que abans tot era un perquè el centre de tot arreu era jo. Ara sóc algú de pas, o que observa en un racó apartat, o que dansa al centre de les mirades, o que hi treu algú a ballar, o que fumant espera al costat de la porta, o que busca desesperadament una sortida per la qual fugir, o una escletxa per on entrar... A la motxilla tinc un amulet de Turquia. Potser és que abans la rutina era sempre la mateixa, i ella em portava. Llevar-se cotxe esmorzar classe cotxe casa dinar deures sopar dormir llevar-se. L'obridor del restaurant so...
Més informació

No oblido

Tants anys volent oblidar per adonar-me que no ho vull. Adonar-se'n a temps de recordar que no havia oblidat. Almenys, no l'essencial. Menos mal . Recordar és la manera que tinc de saber que sóc. Actuar en conseqüència, la manera de ser-ho. A l'examen d'Antropologia Filosòfica hi havia una pregunta trampa: "què és l'ésser humà?". Podies escollir entre aquesta i una de segura. Vaig triar l'abisme. No recordo amb quin munt de paraules ben enllaçades vaig omplir les pàgines; crec que vaig començar explicant què no era l'ésser humà i vaig acabar apostant per una frase que em va dir el mestre : "l'home és la seva biografia", curiosa frase adornada i explicitada amb els conseqüents raonaments, que ja ni recordo. Això em va valdre la millor nota de la classe, la nota més depriment. Suposo que m'ho crec, això que l'home és la seva biografia. Que és una cosa que construeix i reconstrueix ell mateix, quelcom volàtil, dinàmic i que es ...
Més informació