Entrades

A blank page.

The screen is a blank page that I do not know how to fill with words in this slightly messy, slightly broken coffee house. Seeking the best coffee in town, I always end up here. Many blank pages appear in front of me lately, clean sheets I supposed crowded with fountain pen words, pencil sketches, watercolor poems. I have changed too much, whispers something inside me —I can never go back to who I was, and invisible winds rock the floating, monochrome evening sky. Not even my poet glance is the same —I believe I kept losing bits of it everywhere I went in my travels. And nonetheless there are so many landscapes, so many voices, so many glances I have yet to reach. I changed too much but not enough —I barely took some steps towards the horizon which opens before me like a wonderful, upside-down abyss. The world made me stop talking and listen and act, and my poetry hid in some corner to give way to a thousand other voices. Now I see the blank page was me, and the world long ago started ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Un full en blanc.

Imatge
La pantalla és un full en blanc que no sé com omplir de lletres en aquesta lleugerament desordenada, lleugerament trencada cafeteria on serveixen dels millors cafès de la contrada. Molts fulls en blanc se'm presenten últimament, superfícies netes que jo creia plenes de paraules de ploma, esbossos de llapis, poemes d'aquarel·la. He canviat massa, xiuxiueja alguna veu dins meu, i ara no puc tornar enrere i aquest cel flotant de capvespre, monocolor, és agitat per forts vents invisibles. Ni tan sols la meva mirada poètica és la mateixa, crec que me'n vaig anar deixant miques als llocs per on vaig passar en els meus viatges. I tanmateix hi ha tants i tants paisatges, tantes veus, tantes mirades on he d'arribar encara. He canviat massa però encara massa poc, tan sols he fet algunes passes vers l'horitzó que se m'obre al davant com un meravellós, capgirat abisme. El món m'ha fet callar, escoltar i actuar, i la meva poesia s'ha amagat en algun racó per donar pa...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Jove príncep estranger

Aquesta cançó, aquesta cançó em fa tremolar. Em commociona i m'adono que m'estic aferrant a tu massa fort, que tanco els dits, engrapant la teva camisa, s'arruga entre els meus dits i el teu braç respon agafant-me amb més força, potser; no en sóc del tot conscient, però sé que el teu cos sempre respon al meu, respon al més petit moviment, respon al meu respirar respirant i obrint-me els pulmons perquè hi entri més oxigen, perquè la meva vida sigui més intensa, més plena de més colors més bonics; m'assossegues. Ets un dels meus prínceps. Els llargs cabells t'ondulaven al vent de la teva antiga terra, duent-te l'aroma de l'oceà, i la teva mirada ja era tan dolça com quan per primer cop la vaig conèixer. Sóc una de les teves princeses. Tancada en una torre, m'anaves a visitar de tant en tant, cercant pacientment una manera d'escalar les parets, una manera de demanar-me que et llancés la meva llarga cabellera per poder-te enfilar fins a dalt. Però els me...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Princesa de Reykjavík

Imatge
A mi m'agrada anar a aquella petita cafeteria de la cantonada, on aquell jove pare rínxols d'or i ulls blavíssims em fa un deliciós latte amb un cor dibuixat a l'escuma. El vinil gira al tocadiscos, des d'on Miles Davis, Michael Jackson o músics islandesos sonen, i a través de la gran finestra puc veure Esjan, princesa de Reykjavík, muntanya negra coberta de blanca neu en la distància sota el cel canviant, i llavors entenc què és la felicitat.
2 comentaris
Més informació

Í annan heim

Í annan heim by noia-drac on Grooveshark Nos encontramos en Barðaströnd, en medio de la nada del los Vestfirðir, noroeste de Islandia. Yo caminaba hacia el oeste con mi mochila a cuestas y me detenía a hacer el signo de autoestop cuando divisaba algún coche. Me dirigía al máximo oeste posible de la isla y de Europa: Látrabjarg. Ya algunos coches de matrícula islandesa alquilados por extranjeros habían pasado rugiendo por la carretera, ocupados en seguir rodando. Aquel grupo de coches recién salidos del ferry era mi oportunidad, pero quedaban ya pocos por pasar. Encogiéndome mentalmente de hombros, me dije que esperaría a que pasara el grupo de vehículos provenientes del puerto y luego volvería a Flókalundur para regresar al norte. Que no fuese por no haberlo intentado. Me sentía extrañamente cómoda en medio de la nada, sola entre formaciones geológicas, algún coche por los caminos de vez en cuando. Tenía conmigo agua, comida y casa: no había motivos para preocuparse. El cielo era claro...
4 comentaris
Més informació

Varúð

Sona música post-rock i quelcom xiuxiueja you can't go on, you won't do it, dolçament. Però no hi tinc res a perdre. Varúð, varúð...  Pots seguir parlant-me fluixet a l'orella, pots seguir apareixent de tant en tant i sense permís i riure d'aquella manera manera particular teva i mirar-me amb els teus ulls color del cel clar i els teus llargs cabells color de tardor brotant de la goma que els recull, ondulant-se capritxosament per les teves espatlles, cobrint tota la teva columna vertebral i acariciant encara el llit on t'asseus mentre em mires amb els teus ulls color del cel clar i rius d'aquella manera particular teva i dius no esperis res de mi, noia-drac, necessito que no esperis res de mi, necessito que el teu cor no es trenqui davant meu. Sóc un home-drac, no t'esperaré, no et puc esperar. Tampoc tu pots esperar-me, no m'esperaràs, noia-drac. Necessites que el meu cor no es trenqui davant teu. És aquesta raça nostra, mig humana, mig monstruosa, i ...
1 comentari
Més informació

No escriure

Fa molt de temps que no escric. He estat ocupada vivint. Viure massa imposa silenci a l'escriptura. Després, si la vida et deixa, reflexiones i pots escriure. La paraula sempre necessita un filtre, i passar pel filtre vol temps. La vida, no. La vida entra en tu de manera immediata. La vida no demana permís. La vida no es deixa escriure. Sempre cal apartar-se'n per ser proper al filtre de les paraules.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació