Varúð

Sona música post-rock i quelcom xiuxiueja you can't go on, you won't do it, dolçament. Però no hi tinc res a perdre. Varúð, varúð... Pots seguir parlant-me fluixet a l'orella, pots seguir apareixent de tant en tant i sense permís i riure d'aquella manera manera particular teva i mirar-me amb els teus ulls color del cel clar i els teus llargs cabells color de tardor brotant de la goma que els recull, ondulant-se capritxosament per les teves espatlles, cobrint tota la teva columna vertebral i acariciant encara el llit on t'asseus mentre em mires amb els teus ulls color del cel clar i rius d'aquella manera particular teva i dius no esperis res de mi, noia-drac, necessito que no esperis res de mi, necessito que el teu cor no es trenqui davant meu. Sóc un home-drac, no t'esperaré, no et puc esperar. Tampoc tu pots esperar-me, no m'esperaràs, noia-drac. Necessites que el meu cor no es trenqui davant teu. És aquesta raça nostra, mig humana, mig monstruosa, i tu una dragona tan blanca, i jo drac tan roig color de sang. Sí, és aquesta raça nostra: meitat bèstia centenària, poderosa, sense pressa, viatger dels cels que respira foc; l'altra meitat animal nu torturat per la seva intel·ligència, massa gran pel poc temps d'existència que té per davant, per la seva evident debilitat. Hi pot veure més que d'altres i el que veu és Hades que el sotja i Cronos que el devora. Mirar-se, desitjar-se, partir abans que res pugui succeir, abans que cap cor es pugui esquerdar, abans que cap cos pugui enyorar-ne un altre. Negar a Eros —negar a Thanatos, i marxar... Així vivim nosaltres, sempre acomiadant-nos. Aquell lleu sospir de brisa de malenconia de quan abandones suaument el jaç de l'altre mentre ell dorm, per no despertar-lo. No mirar aquell que de nit ha estat lleó, per si l'encanteri s'ha desfet amb la llum del dia. Desaparèixer. No deixar rastre, cap nota, cap número de telèfon, cap manera de tornar-nos a veure —tan sols unes arrugues als llençols, una lleu petja en el record.

I am just a being thrown into existence

—as such I shall live  

Sona música post-rock i quelcom xiuxiueja just wait and see, you just fear what you can do, dolçament. Aparèixer de nou sense avisar qualsevol dia, i com si res no hagués passat, saludar i somriure. Som viatgers solitaris que caminem sempre endavant, sempre vers nous horitzons i nous paisatges, però que de vegades —només de vegades— retornem a un lloc on ja vàrem morar, però retornem només per amor, només per amor fins i tot quan no ens estimen, varúð, varúð...