M'agrada tenir força.
M'agrada fer cedir la fina làmina metàl·lica de les llaunes, prement amb els dits per evitar que alguna de les puntes que es formen, doblegar-la fins que es troba amb si mateixa de l'altre costat, esclafar-ne després la part de dalt contra la de baix. M'agrada partir la gruixuda xocolata negra després d'un instant d'empènyer amb les dues mans, buscant el punt en què les dues palanques es trobin i trenquin la rajola en dos amb aquell so sec i preciós. Fer mil bocins un glaçó entre els queixals. Rebentar-hi un gotim de raïm. Clavar els incisius a un pa que es comença a assecar però que encara no és prou dur com per a trencar-se, arrencar-ne un fragment, mastegar-lo fins que cedeix completament: clavar-los a una poma i separar-ne un tros, amb aquell so particular que fa. Esqueixar la carn, triturar els fruits secs, tot el que ofereix una mínima resistència, la mínima perquè fer-los cedir sigui un plaer. M'agrada rompre una branca prou gruixuda com per ser difícil d...