noia-drac

al calendari del google, m'assenyalava el teu aniversari. L'he esborrat, és clar, i també el teu mòbil, que havia oblidat a la memòria del meu. Suposo que el que em passa és que vull recordar perquè sé que sóc la meva biografia, però el que ets fora del temps en què vam coincidir no m'interessa. Sonen els Ghymes . Ja he obtingut el permís de residència en aquest país estranger. És un radiant dimarts de tardor. Avui no tinc intenció de sentir-me sola. Avui ofegaré els sospirs respirant fondo aquest collons d'aire fred que em dóna vida i me la treu, aquest aire fred que tant m'estimo. A l'hivern, serà tan gelat que em provocarà aquella mena d'al·lèrgia al fred o com se digui, i caminaré exultant pels carrers amb el nas vermell i inflat, a estones protegit pel buff, agafat per les dues plaquetes de les ulleres fins que els sotracs del meu cos en caminar el facin relliscar avall. Ja puc treballar. Obriré un compte bancari, buscaré una feina, o dues, buscaré un o...

disfruta d'aquest esgotament que no creies que pogués augmentar. El teu cos avança pels carrers com una ànima en pena, el teu cos que ets tu, el cansament que ets tu. I tu camines i notes les vambes raspar-te les durícies dels peus a cada pas, aquell dolor que empeny endins, tan estrany, aquell dolor que et vols gratar però no pots, perquè el tens sota la pell. No has dormit bé, gairebé no has menjat, has dedicat el dia a forçar-te, a caminar amunt i avall, a dir-te: encara puc caminar més, puc no dinar, puc no beure aigua, puc dormir en un altre moment. Gaudeix, gaudeix del cansament que et travessa tots els membres, sembla que en algun moment hagis de perdre l'equilibri, sembla que en algun moment podries caure, però no caus, el teu cos resisteix i continua, pas rera pas, els teus ulls continuen mirant el teu voltant. El sol te'ls castiga, i també a la pell, però recorres igualment la ciutat. La manca de son se t'estreny sota els ulls i empeny avall, com una petita gr...