M'acabo de trobar el teu nom

al calendari del google, m'assenyalava el teu aniversari. L'he esborrat, és clar, i també el teu mòbil, que havia oblidat a la memòria del meu. Suposo que el que em passa és que vull recordar perquè sé que sóc la meva biografia, però el que ets fora del temps en què vam coincidir no m'interessa. Sonen els Ghymes. Ja he obtingut el permís de residència en aquest país estranger. És un radiant dimarts de tardor. Avui no tinc intenció de sentir-me sola. Avui ofegaré els sospirs respirant fondo aquest collons d'aire fred que em dóna vida i me la treu, aquest aire fred que tant m'estimo. A l'hivern, serà tan gelat que em provocarà aquella mena d'al·lèrgia al fred o com se digui, i caminaré exultant pels carrers amb el nas vermell i inflat, a estones protegit pel buff, agafat per les dues plaquetes de les ulleres fins que els sotracs del meu cos en caminar el facin relliscar avall. Ja puc treballar. Obriré un compte bancari, buscaré una feina, o dues, buscaré un ofici en el qual mai m'hagi imaginat, n'aprendré fins que el domini i sigui feliç duent-lo a terme. Quina d'aquestes feines per a estudiants mai se t'ha acudit de fer, noia-drac? Quina d'elles tems? Si el coratge no serveix per a formar-se, ¿de què serveix doncs, en el meu món tancat i barrat, en el meu món pacífic, capitalista, especialitzat? M'acabo de trobar el teu nom al calendari del google. A qui li importa el teu aniversari? A qui li importa aquest món? M'és igual l'esforç que hagi de fer; sortiré d'aquest món. Vagaré per totes les terres que acullin els meus passos fins que trobi el meu lloc, o fins que trobi que el meu lloc són molts. Deixaré enrera aquesta malsana malenconia, aquesta sensació de solitud. Jo també escoltaré les paraules del xaman i deixaré de viatjar en avió per percebre millor la terra: a la merda la velocitat i el "no perdre temps", jo vull percebre l'enormitat de la Terra amb el meu propi cos, no a través del d'un avió, que jo no sóc avió. Deixaré enrera la malenconia. Jo també somriuré, acariciant lleument el gallet, prement el canó contra la tossuda solidesa del meu ego, i dispararé.