noia-drac

The screen is a blank page that I do not know how to fill with words in this slightly messy, slightly broken coffee house. Seeking the best coffee in town, I always end up here. Many blank pages appear in front of me lately, clean sheets I supposed crowded with fountain pen words, pencil sketches, watercolor poems. I have changed too much, whispers something inside me —I can never go back to who I was, and invisible winds rock the floating, monochrome evening sky. Not even my poet glance is the same —I believe I kept losing bits of it everywhere I went in my travels. And nonetheless there are so many landscapes, so many voices, so many glances I have yet to reach. I changed too much but not enough —I barely took some steps towards the horizon which opens before me like a wonderful, upside-down abyss. The world made me stop talking and listen and act, and my poetry hid in some corner to give way to a thousand other voices. Now I see the blank page was me, and the world long ago started ...

La pantalla és un full en blanc que no sé com omplir de lletres en aquesta lleugerament desordenada, lleugerament trencada cafeteria on serveixen dels millors cafès de la contrada. Molts fulls en blanc se'm presenten últimament, superfícies netes que jo creia plenes de paraules de ploma, esbossos de llapis, poemes d'aquarel·la. He canviat massa, xiuxiueja alguna veu dins meu, i ara no puc tornar enrere i aquest cel flotant de capvespre, monocolor, és agitat per forts vents invisibles. Ni tan sols la meva mirada poètica és la mateixa, crec que me'n vaig anar deixant miques als llocs per on vaig passar en els meus viatges. I tanmateix hi ha tants i tants paisatges, tantes veus, tantes mirades on he d'arribar encara. He canviat massa però encara massa poc, tan sols he fet algunes passes vers l'horitzó que se m'obre al davant com un meravellós, capgirat abisme. El món m'ha fet callar, escoltar i actuar, i la meva poesia s'ha amagat en algun racó per donar pa...