They can't patronize me


Once we had a teacher, the teacher of teachers, he changed the world for the better, and made us better creatures... Què tenen ells que no tingui jo? Què? He was Muhammad, salla Allahu'alayhi wa sallam. Diu el profe de Medieval: el principi no és gens complicat: Allah és l'únic Déu i Mahoma el seu profeta. Diu: a Mahoma tot allò del cristianisme li semblava massa complicat. Ell era comerciant, sabeu? Les coses senzilles i que quadrin els números. Els cristians només set segles i ja se n'havien anat de l'olla. He was Muhammad, salla Allahu'alayhi wa sallam, tothom diu que lo seu és el millor, tothom pensa que lo seu és el millor, fins i tot jo, he was Muhammad, mercy upon mankind, ¿hi ha alguna manera de creure que servim per a alguna cosa? Hi ha alguna manera? He was Muhammad, teacher of all mankind, després del Muhàmmad no vingué ni vindrà cap més profeta. He taught us to be just and kind and to feed the poor and hungry, cada vegada en necessitem un més desesperadament, de profeta, i resulta que no, no en vindrà cap més. Help the wayfarer and the orphan child, and to not be cruel and miserly. Crec que si aparegués ara, al Jesucrist el pelarien en dos dies. Heu llegit el capítol d'Els germans Karamàzov que es titula "El gran Inquisidor"? És boníssim. Heus aquí l'Església, seguidora de Jesús-l'Escollit-del-Pare! Jo en tindria prou amb l'esperança que quan mori hauré estat més sàvia que estúpida i més bona que dolenta. Que què vol dir, ni idea. Que per què, ni idea. Pregunteu-ho al Gregori VII. És aquell del celibat de monjos i capellans perquè els béns de l'Església no fossin heretats pels fills i es veiessin reduïts, i el del cant gregorià perquè sabia millor que ningú quina música mereixia arribar a orelles de Déu, i el de la deposició de l'emperador perquè aquest no es portava bé. Gregori VII va morir a l'exili. L'Església no ha de pretendre el poder absolut i la cosa aquesta de l'agustinisme polític doncs potser no funciona gaire. Diuen que va dir quelcom semblant a "he estimat la justícia i he odiat la injustícia; en conseqüència, moro a l'exili". A mi ni fu ni fa: m'està bé que els monjos i capellans hagin de ser cèlibes (mentre això no els converteixi en uns malalts): essent-ho fan un servei a l'Univers no engendrant més paràsits. El cant gregorià m'agrada, sempre que no censuri la resta de música del món. La deposició de l'emperador tan me fa. L'Església que s'espavili; si és una merda té mitjans per millorar i si no ho és també, però que segons qui no em vingui a donar lliçons: they can't patronize me, ni que siguin millors que jo.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Ma non troppo,

i és veritat, hi ha pocs allegro con fuoco , i ja em sembla bé perquè aquests sempre duren poc. Trobo millor anar caminant per a poder apreciar tots els blancs diferents que els inuit descriuen, encara que això impliqui també haver de saborejar la merda abans d'escopir-la. Però no ho sé, potser es pot allunyar l'abisme, o donar-li menys importància, en favor de les coses bones. La felicitat té valor mentre sigui limitada, i mentre no sigui la prioritat. Llavors, quina és la prioritat? O millor... quina hauria de ser? A mi que no em vinguin amb històries: tota ètica té una norma, encara que aquesta sigui l'absència de normes. Potser així d'aquí poc llegiré algú que en va escriure una d'anarquista i hauré de publicar una altra entrada al blog explicant que vaig mentir, i com. No m'importa. Quantes vegades he mentit per ignorància? Quantes vegades he ignorat la meva ignorància? I diuen que el que compta és passar per aquesta vida essent bo. I que cadascú entengui ...
Més informació

No ho sé.

Em vaig avorrir de moure'm sempre en el mateix context. Vaig decidir viatjar cap a d'altres. Tan bon punt vaig començar a fer realitat aquesta decisió, la meva vida es va desglossar. Una mandarina que algú ha pelat, n'ha tret els filament blancs que unien els grills i els ha deixat caure. Un cercle de contextos que gairebé no comparteixen ni tan sols el centre. En un petit bol de vidre tinc una mica de mar que em vaig endur de Sitges. Potser és que abans tot era un perquè el centre de tot arreu era jo. Ara sóc algú de pas, o que observa en un racó apartat, o que dansa al centre de les mirades, o que hi treu algú a ballar, o que fumant espera al costat de la porta, o que busca desesperadament una sortida per la qual fugir, o una escletxa per on entrar... A la motxilla tinc un amulet de Turquia. Potser és que abans la rutina era sempre la mateixa, i ella em portava. Llevar-se cotxe esmorzar classe cotxe casa dinar deures sopar dormir llevar-se. L'obridor del restaurant so...
Més informació

No oblido

Tants anys volent oblidar per adonar-me que no ho vull. Adonar-se'n a temps de recordar que no havia oblidat. Almenys, no l'essencial. Menos mal . Recordar és la manera que tinc de saber que sóc. Actuar en conseqüència, la manera de ser-ho. A l'examen d'Antropologia Filosòfica hi havia una pregunta trampa: "què és l'ésser humà?". Podies escollir entre aquesta i una de segura. Vaig triar l'abisme. No recordo amb quin munt de paraules ben enllaçades vaig omplir les pàgines; crec que vaig començar explicant què no era l'ésser humà i vaig acabar apostant per una frase que em va dir el mestre : "l'home és la seva biografia", curiosa frase adornada i explicitada amb els conseqüents raonaments, que ja ni recordo. Això em va valdre la millor nota de la classe, la nota més depriment. Suposo que m'ho crec, això que l'home és la seva biografia. Que és una cosa que construeix i reconstrueix ell mateix, quelcom volàtil, dinàmic i que es ...
Més informació