"Què passaria

si et mengessis una paparra i aquesta aconseguís enganxar-se en algun lloc de la teva faringe?" Quan la teva germana petita et respon "les cèl·lules de la meva faringe farien una fagocitosi amb el seu cap" t'adones que t'has fet vella amb vint-i-dos anys, que has perdut el punyetero tren on tots els adolescents d'ara van amb tanta facilitat, que la teva educació és una merda i que malgrat intuir (en la definició de Kant; no pas la dels medievals) per on deu anar això de la definició de fagocitosi, no saps què coi vol dir. Sense cap problema (et serveix encara aquella excusa de "és que jo sóc de lletres", encara que no te la creguis), li preguntes què vol dir, i et diu "les cèl·lules fagocitàries envolten el cap amb la membrana, llavors formen un fagosoma, produeixen lisosomes que contenen enzims hidrolítics, els quals es diuen lisoenzims, "liso" de "lisi", que vol dir trencament; llavors el fagosoma i el lisosoma s'uneixen i formen un fagolisosoma, i aquest digereix el cap de la paparra, és a dir, trenca les molècules que el formen, i després el fagosoma i el lisosoma se separen, el fagosoma duu a terme una exocitosi, o sigui expulsa les restes del cap de paparra, i avall va cap a l'estómac". Arribats a aquest punt, decideixes que efectivament l'excusa de "és que sóc de lletres" et serveix i molt i molt i abandones l'habitació amb un gran sentiment de condol per les teves neurones mortes, les restes de les quals el teu organisme deu haver aprofitat amb gran rendiment per a vés a saber què.