Princesa de Reykjavík
A mi m'agrada anar a aquella petita cafeteria de la cantonada, on aquell jove pare rínxols d'or i ulls blavíssims em fa un deliciós latte amb un cor dibuixat a l'escuma. El vinil gira al tocadiscos, des d'on Miles Davis, Michael Jackson o músics islandesos sonen, i a través de la gran finestra puc veure Esjan, princesa de Reykjavík, muntanya negra coberta de blanca neu en la distància sota el cel canviant, i llavors entenc què és la felicitat.

L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaOtra felicidad es volver a "vernos" por aquí...
ResponEliminaHay un sitio muy parecido en Wroclaw. Fantástico café latte y discos de vinilo de primera... eso sí...sin montaña y sin princesa... que le vamos a hacer...
Un saludo...