El primer de tot és aconseguir una ampolla de Macallan.

Potser un dels dos s'escaparà un moment a comprar-lo, o el farà desaparèixer del celler de la família: és per a una bona causa, cal salvar el món de la ignorància, cal arribar al fons de la qüestió. Sobre la taula col·locarem suaument un parell de gots dels de whisky, d'aquells que assenyalen la línia de la ració perfecta. En una taula, una cadira davant de l'altra, un got davant de l'altre, l'estilitzada ampolla en un costat i equidistant dels dos vasos. Esperarem a que caigui la nit tot fumant en silenci a la terrassa. Esperaran també les espelmes, noves i blanques, fitant-nos des de la taula. El capvespre serà bell, presidit per Venus l'Última i Primera, estel del vespre i del matí, i canviarà el color dels arbres. Quan no se sàpiga si és més de dia que de nit o més de nit que de dia, exhalarem l'última calada, entrarem, encendrem les espelmes i seurem un davant de l'altre. L'ampolla de Macallan serà oberta, i el whisky servit per l'amfitrió fins a la línia de la ració perfecta. El tret de sortida: el dringar d'un got contra l'altre, el primer glop del líquid ambre, la primera mirada als ulls, les primeres paraules del convidat. El duel ha començat.