Mirin, fer l'amor és bo i sa.

Estimula l'enginy, la intel·ligència emocional, acadèmica, artística i de tota mena, millora els sistemes motor, endocrí, limfàtic, respiratori i sanguini, millora la nota mitjana acadèmica i el rendiment laboral, posa en forma els homuncles sensitiu i motor una cosa de no dir, esborra traumes, fa aprendre les llengües estrangeres tres vegades més ràpid, elimina el mal humor, mitiga l'insomni i el somnambulisme i cura els constipats. Qui digui que no és que no en té ni idea, esclar. Me n'alegro molt, jo, quan algú que em cau bé troba company sexual. Me n'alegro en especial per aquells amb tendències malenconioses, histèriques, suïcides o nihilistes, perquè els millora l'humor una cosa de no dir. Fer l'amor és una bona manera d'aixecar el dit del mig a l'Abisme, als estols celestials dels qual hauríem format part de no ser de Llucifer i a Cronos en persona, cosa especialment satisfactòria, treure la llengua al senyor Cronos. Oh, sí. Fer l'amor ens fa ser més joves, ens fa ser eterns, i el Cronos es posa verd d'enveja. Però ja se sap, és comprensible que Gea l'enviï a prendre pel sac només de veure'l, no és agradable que se't mengin els fills. I com que està tan vell, ningú en vol saber res. Això: Cronos és un vell amargat que ens té ben collats però de tant en tant ens n'escapem alegre i feliçment i llavors s'amarga encara més. Ell acabarà amb nosaltres irremissiblement, però no sense que ens n'haguem enfotut a cor què vols sigui en un llit, sobre una taula, a la dutxa, en un avió, enmig del bosc o dins de l'aigua.

Així que ja ho saben, dames i cavallers: facin l'amor. Facin-lo ben fet, facin-lo suau, bestial, tendre, original, interessant, divertit, natural, amb artefactes, amb pètals de rosa, amb fuet i manilles, A.P.M, marató, pecador i sant, bell i sublim. Facin l'amor.