Prou generosa sóc.

I ja està. No tinc raigs de sol que em tallin les galtes i se'm clavin als ulls, i el meu cor no s'escanya a si mateix. Els meus pulmons no desconfien de l'aire. La meva sang no vol saltar enfora i la meva pell no vol obrir-se per deixar-la sortir. Les meves mans no anhelen el que no poden sostenir sense trencar-se. La meva ànima canta amb els ocells. Però tot i així, un dia vindré a buscar el que és meu. Fins que no et penedeixis profundament del que vas fer, no podràs ser aquell que dius que vols ser.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Ma non troppo,

No ho sé.

No oblido