Prou generosa sóc.
I ja està. No tinc raigs de sol que em tallin les galtes i se'm clavin als ulls, i el meu cor no s'escanya a si mateix. Els meus pulmons no desconfien de l'aire. La meva sang no vol saltar enfora i la meva pell no vol obrir-se per deixar-la sortir. Les meves mans no anhelen el que no poden sostenir sense trencar-se. La meva ànima canta amb els ocells. Però tot i així, un dia vindré a buscar el que és meu. Fins que no et penedeixis profundament del que vas fer, no podràs ser aquell que dius que vols ser.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada