Som part de la tonteria universal,
i podríem fer-hi alguna cosa, però no ens dóna la gana que la raó es faci mestressa del sentiment. Creiem que això anul·la el sentiment i que per tant anul·la allò que tenim d'humans. O seguim el "políticament correcte". I què, em diu quelcom per dins. No tens la culpa que el correcte coincideixi per casualitat amb el que actualment és "políticament correcte". No tens la culpa que haver conegut gent del Pròxim Orient faci que no t'agradi massa l'Estat d'Israel, ni tampoc et faci gràcia la política dels Estats Units, i que això coincideixi amb el que ara és "políticament correcte". O que haver conegut gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals et faci considerar-los persones totalment normals, a qui tractes com a qualsevol altre, i a qui quan toca els dius imbècil com faries amb qualsevol altre o els convides a una birra com faries amb qualsevol altre, i que fer això sigui el "políticament correcte". O que diguis que l'Educació d'ara i aquí és una merda (Educació inclou Universitat) i resulti que està de moda opinar això. O que t'agradi el color violeta des de tota la vida i un dia es posi de moda i tot déu vagi de violeta. T'agafen ganes de vestir-te de groc, de dir que l'Educació mola mogollón, que qui no sigui heterosexual està malalt i vade retro i que ets fan d'Israel per sentir-te menys estúpid. Però també fer això és participar més en la tonteria universal.
I ens equivoquem, és clar. I som part de la tonteria universal. L'excusa de que la raó ens faria freds, calculadors i malvats a l'estil VIKI o HAL ens serveix per no desenvolupar-la, o no massa, i juguem a mentides i mentiders fins tan enllà com puguem del moment en què ens vam perdre perquè ja no sabíem què era més mentida, i no teníem manera d'arribar a la veritat. Dues sortides: ofega't o segueix el joc. La tonteria universal és el poder del ramat, que esclafa als diferents. Ja em diràs quin llop sobreviu quan un milió d'ovelles li són llançades al damunt en estúpida estampida quan ha decidit no amagar-se'n ni caçar-les furtivament. O és que al superllop li haurien de néixer ales? No, el superllop no deixa de ser un llop, i un llop no té ales ni la força d'un cop de cua de balena blava. Penseu que una persona humana podria nedar per dins les artèries i venes principals d'una balena blava. Però aquestes balenes no mengen ovelles, mengen krill. Tres mil quilos al dia, però de krill. No tenen ullals per mastegar carn. El superllop sí que en té, però no deixa de ser llop. I al capdavall, a un llop se'l pot matar.
Es vostè una pensadora única., m'ha encantat l'escrit! un saludu noia drac;:)
ResponEliminaGràcies, cavaller.
ResponElimina