Optar pels talons

Què collons faldilla i talons i cames perfectes. Penso en la dona frustrada de l'empresari ric, en la seva doble vida de muller sotmesa i prostituta de luxe dominadora i insaciable, i Stravinski decorant la història com un cabronàs, a cops de Dansa de les adolescents. Aquestes parets són com aquell qui diu de paper de fumar però oprimeixen, esquincen els budells a poc a poc. Repeteix amb mi: "la meva mare potser és estreta de mires, però és una persona". Repeteix-ho. Així, molt bé, parla'm ara de la dignitat de les persones i afegeix que tu sempre has fet el millor per als altres, etcètera etcètera. Doncs no ho sembla, cony, jo et veig força nerviosa com per haver fet sempre el més correcte. T'autoenganyes, t'autodestrueixes. Com t'has convertit en el que ets? Jo no sóc millor, però tinc més anys que tu per corregir-me i menys anys abraçant-me als meus pecats capitals, i amb un toc de supèrbia em crec (només per això) millor que tu. Deu ser que als aïrats els fan ràbia els mentiders i els luxuriosos senten pena pels avars. Mentir no sempre salva d'un mastegot i l'obsessió vitalícia pels diners és llastimosa al costat d'una sola nit de plaer carnal ben modelat. Què collons faldilla i talons i cames perfectes. A mi el que em preocupa és que el meu cervell es podreix però tampoc vull fer res per postergar-ho.