I la trobaríeu asseguda al seu escriptori,

és a dir, davant d'aquella estructura de fusta que fa de potes i el tauló de 3x6 pams que completa la "taula"; la trobaríeu asseguda menjant Cheetos Pandilla d'un plat posat sobre El món com a voluntat i representació i bevent-se una infusió color vermell estrident que en diries fúcsia i no erraries de gaire. A la dreta la finestra amb els estúpids edificis de protecció oficial de la ciutat fantasma, de vuit plantes i lletjos com un pecat, mirant bocabadats l'esplèndid cel canviant pels jocs dels vents vallesans. Entre ella i la finestra, torres de llibres, però que no li impedeixen veure el cel. Paperets arrugats, un pot de crema de mans, un iPod, dos braçalets d'un basar d'Istambul, una pila de din-A4, un tub de pastilles, cinta adhesiva, llapis de la casa-museu de Mozart, a Salzburg; un pendrive, apunts i dossiers, un mocador de Palestina, una goma negra, un paper amb dos noms en àrab, un bloc de cambrer, un punt de llibre de Lisboa, dos quaderns: un de començat per ella, un de començat per una dragona d'ulls verds. Un ordinador portàtil sobreutilitzat. Post-its a la paret que avisen de què cal fer aquesta setmana: dur una ploma a reparar, un penjoll de swaroskis a canviar, una activitat de l'autoaprenentatge d'anglès, un assaig general de l'Orfeó, un penjoll d'ull de tigre al qual se li trencà el cordó. Fotografies. Una extensa llista de la compra escrita en el bloc de cambrer, amb tots els elements ratllats excepte les sípies. Dilluns no hi ha peix; els pescadors no treballen la matinada de dilluns. La trobaríeu asseguda amb els colzes en una mar de llibres o apunts, escrivint alguna cosa amb una ploma de banús, platí i or, o bé un moment al teclat del portàtil, amb la ploma a la boca. Potser veuríeu que escriu en un blog i hi donaríeu un cop d'ull i veuríeu que ningú li dóna allò que els pedagogs erudits en diuen feedback, però si li preguntéssiu us diria que els seus lectors no solen comentar el que ella escriu, sinó que ho llegeixen i prou. Llavors s'aixecaria de la cadira i trauria el cap per la finestra tot maleint el canari del cinquè pis del bloc de davant, badallant i jugant amb les arracades entre els dits o escrutant el cel canviant pels jocs dels vents vallesans, després agafaria el plat amb Cheetos Pandilla i El món com a voluntat i representació i s'estiraria al llit de panxa a terra per assaborir-los alhora, protestant cada vegada que toqui passar una pàgina.