A principis de semestre toca dedicar-se a una activitat agradable,

que és ni més ni menys que aconseguir llibres. Després del mes i mig d'estudiar pels exàmens, una té encara el cervell sota una certa hiperactivació que cal aprofitar per a ser de nou la devorallibres de sempre. Per suposat, això és una hecatombe econòmica (em queden uns 60 euros al compte corrent i se m'estan acabant totes les T-10, el sabó, la pasta de dents i també m'hauré de començar a pagar les pràctiques de conduir en cosa d'un mes) perquè a més de llegir-los, m'agrada tenir-los. Però no hi fa res, perquè l'estrès post-exàmens em torna imprudent i hedonista, de manera que em llanço amb gran plaer a les meves aficions, valguin els calers que valguin.

No sé quan m'he gastat ja en llibres, fins i tot tenint en compte que alguns els aconsegueixo de la mil cops estimada, adorada i venerada Biblioteca d'Humanitats. No sé ni ho vull saber. Els llibres em perden, com també les plomes; fa pocs dies vaig fer la bestiesa de comprar-me una Graf von Faber-Castell espectacular i luxuriosa que em va fer perdre el nord fins a l'extrem de fer-me donar l'equivalent a poc menys de sis dies sencers de feina a canvi de que fos meva. I penseu que jo treballo d'extra en un restaurant, és a dir, que no cobro poc per dia; encara que això significa que només em donen feina un dia a la setmana. Sis setmanes, doncs, escolant-se deliciosa i terriblement en els segons d'intercanviar un paper violeta per una ploma digna d'anomenar-se Dalila.

Així doncs, aquests dies gaudeixo buscant i llegint llibres que els companys em recomanen, que tenia pendents de llegir o bé que els professors demanen com a lectures de classe. Avui he anat a buscar la Crítica de la raó pura a la llibreria i no la tenien. On anirem a parar! Ja no he demanat per la Crítica a la facultat de jutjar... I feliçment m'adono un cop més que de llibres en tinc de sobres, i beneeixo aquest món ple de llibres interessants!, tot passant les hores que serien d'avorriment devorant pàgines una rera l'altra. Perquè sí, m'avorreixo, m'avorreixo quan no és època d'exàmens i treballs i la mandra m'impedeix tenir algun viatge a la vista i sí que treballo, però no gaire dies. M'avorreixo i decideixo dedicar-me a tornar a ser la marreca devorallibres que vaig ser a primària, quan en preferia la companyia a la de les meves companyes de classe. L'únic problema és que llavors jo ho entenia tot, dels llibres que llegia, però ara ja no. Però què s'hi farà: tothom sap que després de tantes podes draconianes de neurones, el cervell queda fotut. Especialitzat, sí: i precisament per això, fotut: limitat, dependent, idiota i lent. Però bé, cal aprendre a fer-se gran i mirar d'anar tirant amb el processador i la capacitat de memòria que han sobreviscut de miracle, arrapats a algun racó del caparró. Idò, quin altre remei ens queda?