Salze em clava cada pallissa als escacs que he decidit que jugaré contra ell tantes vegades com em sigui possible durant la curta vida que em queda. No hi ha res pitjor que t'apallissin als escacs tan dolçament com ell fa, fins i tot sempre que pot em deixa escollir quina peça prefereixo que m'elimini del tauler.
Què prefereixes, torre o reina? Cavall o alfil? Deixaré el que t'agradi més. O les vegades que aixeca una cella, fa cara d'estranyat i em diu
però per què fas aquest moviment, ni-drac-ni-noia? En tinc prou amb una sola errada, o amb un sol moviment no útil, perquè Salze es faci amo absolut del joc i porti les meves peces a la perdició de la manera que més li plagui en aquell moment. Em mira i somriu i m'explica quin joc farà i de quina manera li he permès posar-lo en marxa.
Escac. M'acorrala amablement i m'obliga a escapar i a allargar l'agonia del sobirà que se sap perdut.
M'ho poses difícil, ni-drac-ni-noia. Potser fugir és el que sé fer millor, potser només sóc capaç de posar interès quan les coses es precipiten cap a l'abisme. A vegades me'n surto. Però en les partides d'escacs contra Salze, no.
Ara, ja ho tinc. Així. Escac i mat. Jugues bé però no preveus, no planifiques. Què ho fa, ni-drac-ni-noia? Com és que no planifiques les jugades? Per què aquest aferrar-se tan fort en el present? És una bona pregunta.
Per què no vols tornar a casa, a casa del pare, encara que fossis tu la que l'abandonà i en renegà, ni-drac-ni-noia?
Salze em clava cada pallissa als escacs que he decidit que jugaré contra ell tantes vegades com em sigui possible durant la curta vida que em queda. No hi ha res pitjor que t'apallissin als escacs tan dolçament com ell fa, fins i tot sempre que pot em deixa escollir quina peça prefereixo que m'elimini del tauler. Què prefereixes, torre o reina? Cavall o alfil? Deixaré el que t'agradi més. O les vegades que aixeca una cella, fa cara d'estranyat i em diu però per què fas aquest moviment, ni-drac-ni-noia? En tinc prou amb una sola errada, o amb un sol moviment no útil, perquè Salze es faci amo absolut del joc i porti les meves peces a la perdició de la manera que més li plagui en aquell moment. Em mira i somriu i m'explica quin joc farà i de quina manera li he permès posar-lo en marxa. Escac. M'acorrala amablement i m'obliga a escapar i a allargar l'agonia del sobirà que se sap perdut. M'ho poses difícil, ni-drac-ni-noia. Potser fugir és el que sé fer millor, potser només sóc capaç de posar interès quan les coses es precipiten cap a l'abisme. A vegades me'n surto. Però en les partides d'escacs contra Salze, no. Ara, ja ho tinc. Així. Escac i mat. Jugues bé però no preveus, no planifiques. Què ho fa, ni-drac-ni-noia? Com és que no planifiques les jugades? Per què aquest aferrar-se tan fort en el present? És una bona pregunta. Per què no vols tornar a casa, a casa del pare, encara que fossis tu la que l'abandonà i en renegà, ni-drac-ni-noia?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada