Un dia normal

Es podria dir que el dia d'avui l'he dedicat, tant com he pogut, a estudiar Antropologia més o menys com si m'hi anés la vida. Feu-vos doncs la imatge d'una friqui obsessionada amb una assignatura introductòria a l'art d'observar, comprendre i explicar una cultura. El llit, desagradablement rosa, amb el llençol que entre la Xena i jo hem deixat artísticament arrugat, el ventilador enfocat a la paret perquè no faci volar els fulls repartits pels 180 x 60 centímetres d'escriptori, la tassa de cafè amb una mica de cafè fred dins sobre un rotllo de paper de vàter que està sobre una columna de llibres, l'encens fumejant a terra, les abarques i les sandàlies també però sense fumejar, fent companyia a més columnes i murs de llibres, presidides per la Gran Torre de Babel d'Apunts Universitaris, que esclafa la meva col·lecció de llibres+CD Gran Selección Deutsche Grammophon de gravacions barates de les obres dels compositors més importants de la història (?), i el fum de l'encens perfuma el pouff i la casa sencera, l'olor ja deu estar baixant per l'escala, i jo amb ganes de tirar-me per la finestra perquè no hi ha dret, un dia tan bonic i jo autocondemnada als sistemes econòmics i polítics de les cultures, al parentiu, a les creences i rituals, a Ruth 'és evident que els japonesos són l'oposat als nord-americans (i que nosaltres som millors)' Benedict, a descobrir que els japos no es fan petons en públic però que tenen museus dedicats al sexe, que elles es vesteixen de col·legiales com a preludi de la seducció, que ells roben calces i sostenidors a la veïna i compren els panties que una preadolescent es treu davant d'ells rera una vitrina, i que per tal d'acatar diligentment les lleis sobre què es pot veure i què no en una pel·li porno són capaços d'inventar coses com el bukkake.

Que res, un dia normal. Al matí, Rata del Desert m'ha trucat preguntant de qui era el número de mòbil al que estava trucant. Ja sé que a tothom li passa, això que el seu pare el truca preguntant que qui coi és i que com és que el té a l'agenda del mòbil, però no per això he deixat de sorprendre'm. Després de dinar, de sobte ha aparegut Lleona com si les escales fossin un volcà i ella l'erupció i m'ha demanat que li tallés tres pams la meravellosa cabellera pèl-roja. Tres pams, sí senyors, però quan he agafat les tisores ha dit que ja ho feia ella i s'ha tallat només tres dits de cabellera. Menos mal: hauria sigut una gran pèrdua. A la tarda he sorprès al gat Natsuki en flagrant robatori de la cuixa de pollastre que em reservava per sopar (ha destapat la paella i ha agafat la carn delicadament, deixant la forma de la cuixa en el llit de guarnició vegetal) i finalment al vespre ha tingut lloc una lluita de vents huracanats dins de casa (lliçó: no obrir les finestres de bat a bat quan bufi tramuntana). I res, aquí. Cada dia que passa estic més preparada pel segon suïcidi orgullós en menys d'una setmana. A tots els insomnes, cafeïnòmans i ginsengòmans que tenim exàmens de Setembre: endavant les atxes que després ve la Mercè.