Logos fals

No saber què pensar potser sí que és un senyal que no obeeixes els que et diuen què cal pensar però no per això és menys fatigós que saber-ho. Tot és mentida, habibi. La blanca nada en el blanco cielo de lo absoluto. Se sap que has tocat fons després, quan t'adones que tornes a guanyar ganes de viure. Som gràfiques, gràfiques que volen anar amunt i amunt fins que es passen de la ratlla i rebenten i llavors es precipiten avall amb l'ímpetu del kamikaze. Som gràfiques bidimensionals, bicromàtiques i doblement avorrides. Mi vida transcurría fuera de mí. Negre sobre blanc, la línia no canvia a color verd quan les coses van bé i a vermell quan van mal dades ni apareix de sobte un ninot en forma de clip que et comenti hey!, it seems you're writing a suicide note i que no escolti el teu so you can go hell, ni tampoc arriba el virus que acabi amb tot d'una vegada, i que no sembli que ho esperaves, no ha empezado el viaje, ni ha acabado el camino. Tot és mentida, habibi, tot és mentida però pots escollir quines mentides creure't. Quines preguntes fer-te. Quantes vides caldrien per arribar a la perfecció? Com es col·lapsarà l'univers? La felicitat és una meta absurda? Què és més estúpid, l'amor o l'odi? El món és? Què és? I tu? I jo? Mi límite sobrepasó mi límite. Escull tu què considerar veritat. Estimes o només t'ho sembla? Miraràs aquells ulls pertorbats de preguntes, somriuràs, acariciaràs la pell clara d'aquell rostre, recitaràs els versos del poeta?,

tenía delante las armas
teñidas de mi sangre
y quise besar a la espada
porque me recordó su brillo
a tu sonrisa.

Comentaris

  1. Efrem22 de setembre del 2009, a les 15:33

    Això de la gràfica, que li diguin a el Coronel que no tiene quién le escriba... La veritat fa olor de sang, algú ja ho va dir però no sé qui. Estic bastant d'acord amb tot el que sostens al text (xD)

    ResponElimina
  2. Efrem22 de setembre del 2009, a les 15:34

    I, si ho objectivem, tot és absurd... Sí, el problema és que no som capaços d'objectivar massa i sempre acabem donant sentit a les coses.

    ResponElimina
  3. noia-drac23 de setembre del 2009, a les 3:39

    -¿Y qué comemos?

    -Mierda.

    És el que recordo de El coronel no tiene quién le escriba.

    Suposo que necessitem donar sentit a les coses... suposo que ho suposo, vaja.

    ResponElimina
  4. noia-drac23 de setembre del 2009, a les 3:45

    Per cert.

    1-. Les frases en cursiva són del poema Mural, de Mahmud Darvish.

    2-. Els versos del final són d'un altre poeta àrab, però no en recordo el nom i pareu compte, la traducció no és exacta i la llargada dels versos me l'he inventat jo. Si algú hi està particularment interessat, puc preguntar el nom del poeta i fer-l'hi saber, però per ara no el recordo.

    3-. "Habibi" significa "estimat" en àrab, pel poc que sé, també equival al nostre eminentment català "carinyo" (és broma, ve del castellà), però això ho saben millor Drac Verd i Salze.

    ResponElimina
  5. Efrem24 de setembre del 2009, a les 12:07

    ahà

    ResponElimina
  6. noia-drac24 de setembre del 2009, a les 12:09

    Ja...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Ma non troppo,

i és veritat, hi ha pocs allegro con fuoco , i ja em sembla bé perquè aquests sempre duren poc. Trobo millor anar caminant per a poder apreciar tots els blancs diferents que els inuit descriuen, encara que això impliqui també haver de saborejar la merda abans d'escopir-la. Però no ho sé, potser es pot allunyar l'abisme, o donar-li menys importància, en favor de les coses bones. La felicitat té valor mentre sigui limitada, i mentre no sigui la prioritat. Llavors, quina és la prioritat? O millor... quina hauria de ser? A mi que no em vinguin amb històries: tota ètica té una norma, encara que aquesta sigui l'absència de normes. Potser així d'aquí poc llegiré algú que en va escriure una d'anarquista i hauré de publicar una altra entrada al blog explicant que vaig mentir, i com. No m'importa. Quantes vegades he mentit per ignorància? Quantes vegades he ignorat la meva ignorància? I diuen que el que compta és passar per aquesta vida essent bo. I que cadascú entengui ...
Més informació

No ho sé.

Em vaig avorrir de moure'm sempre en el mateix context. Vaig decidir viatjar cap a d'altres. Tan bon punt vaig començar a fer realitat aquesta decisió, la meva vida es va desglossar. Una mandarina que algú ha pelat, n'ha tret els filament blancs que unien els grills i els ha deixat caure. Un cercle de contextos que gairebé no comparteixen ni tan sols el centre. En un petit bol de vidre tinc una mica de mar que em vaig endur de Sitges. Potser és que abans tot era un perquè el centre de tot arreu era jo. Ara sóc algú de pas, o que observa en un racó apartat, o que dansa al centre de les mirades, o que hi treu algú a ballar, o que fumant espera al costat de la porta, o que busca desesperadament una sortida per la qual fugir, o una escletxa per on entrar... A la motxilla tinc un amulet de Turquia. Potser és que abans la rutina era sempre la mateixa, i ella em portava. Llevar-se cotxe esmorzar classe cotxe casa dinar deures sopar dormir llevar-se. L'obridor del restaurant so...
Més informació

No oblido

Tants anys volent oblidar per adonar-me que no ho vull. Adonar-se'n a temps de recordar que no havia oblidat. Almenys, no l'essencial. Menos mal . Recordar és la manera que tinc de saber que sóc. Actuar en conseqüència, la manera de ser-ho. A l'examen d'Antropologia Filosòfica hi havia una pregunta trampa: "què és l'ésser humà?". Podies escollir entre aquesta i una de segura. Vaig triar l'abisme. No recordo amb quin munt de paraules ben enllaçades vaig omplir les pàgines; crec que vaig començar explicant què no era l'ésser humà i vaig acabar apostant per una frase que em va dir el mestre : "l'home és la seva biografia", curiosa frase adornada i explicitada amb els conseqüents raonaments, que ja ni recordo. Això em va valdre la millor nota de la classe, la nota més depriment. Suposo que m'ho crec, això que l'home és la seva biografia. Que és una cosa que construeix i reconstrueix ell mateix, quelcom volàtil, dinàmic i que es ...
Més informació