Coses que els prínceps blaus no saben fer

Sí, és veritat, oh! Pots enamorar-te de princeses roses i de prínceps blaus, te'n pots enamorar perdudament! Fins i tot els pots escriure poemes i cançons i obsessionar-te i tornar-te boig i els pots desitjar com el millor dels romàntics, fins i tot vagar per foscos carrerons urbans endut pel desfici de voler i no poder, però el que és un bon polvo te'l donaran homes i dones corrents, homes i dones que caminen pel carrer o agafen l'autobús o el metro o el cotxe que ja té quinze anys o la bibicleta per anar a treballar i pleguen tard i a vegades fan ulleres i mala cara o estan de mal humor o porten el cabell una mica brut i tenen uns quilos de més, o de menys, o porten ulleres, o tenen mala salut, o el cul massa gran, o el pits massa petits, o cicatrius, o auguris de calvície, i dificultats per arribar a final de mes. Els prínceps blaus i princeses roses, els ídols, els venerats, els perfectes, els divins!, no en tenen ni idea, de fer l'amor, comparat amb els jornalers, forners, artesans i demés personatges que formen el pueblo llano. I entre els que més en saben, per cert, hi ha els artistes: els despatriats, els noctàmbuls, els tansnotxats, els bruixots, els visionaris, que van de poble en poble fent més feliços ―de totes les maneres que saben― als seus habitants.