El foc el meu últim amant.
Un món que passa a velocitat vertiginosa. Canvi i fora, canvi i fora, sense aturar-se. Obligacions, prohibicions, la dragona en una gàbia. No saber què va a cada lloc. Ràbia pel món que no t'obeeix, pel destí que va a la seva.
Doble,
triple,
quàdruple vida. Intentar encaixar el quadrat al forat rodó. Sentir-se més a la vora de la bogeria que abans. Cada vegada que, aclaparada, em pregunto què estic fent, deixo més de viure.
Sóc feliç només quan em deslliuro de les cadenes de Cronos. Filòsof tenia raó, hi ha una manera d'existir fora del temps. De treure-li la llengua al déu esquizofrènic que creia que devorant-nos no podríem usurpar-li el tron. Deia un físic que el temps és una variable negligible. Deia un drapaire de bar i carrer que ell a Cronos cada matí li aixeca el dit del mig i li diu jódete, robándome la eternidad me has hecho el hombre más feliz. Jo dic que a mi m'incinerin, el foc el meu últim amant.
triple,
quàdruple vida. Intentar encaixar el quadrat al forat rodó. Sentir-se més a la vora de la bogeria que abans. Cada vegada que, aclaparada, em pregunto què estic fent, deixo més de viure.
Sóc feliç només quan em deslliuro de les cadenes de Cronos. Filòsof tenia raó, hi ha una manera d'existir fora del temps. De treure-li la llengua al déu esquizofrènic que creia que devorant-nos no podríem usurpar-li el tron. Deia un físic que el temps és una variable negligible. Deia un drapaire de bar i carrer que ell a Cronos cada matí li aixeca el dit del mig i li diu jódete, robándome la eternidad me has hecho el hombre más feliz. Jo dic que a mi m'incinerin, el foc el meu últim amant.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada