Sobre un jove cavaller

I tot plegat per ingenu i impacient: que a la noia-drac costa molt seduir-la, que la paciència ha de ser tal que quasi ningú hi està disposat, que cal anar amb pas prudent i molt ferm per comprendre on es posen els peus, i no fer cap pas en fals; que un abisme la separa de tot quisqui (en la gran majoria de casos), que amaga un cor fràgil sota durs músculs i escates, que va al seu aire i el seu aire és mestral o tramuntana o tempesta o huracà; que té ànima d'eremita i alhora de poeta romàntic, que és una lloba estepària; que ella aposta molt alt, molt més alt d'on de moment arriba; no n'hi ha prou amb ser pacient, coratjós i fort, no n'hi ha prou amb estar enamorat: calen uns bons cops de mà de l'atzar i un braó que no t'imagines. No només cal que ella s'enamori de tu: cal que estigui disposada a estimar-te. Pensa't molt bé què vols, perquè ella s'ho juga tot. Procura que la teva aposta iguali la seva; si no hi estàs disposat, retirar-te és el més assenyat. Perquè un drac és una bèstia temible; no decebis mai a un drac, no et facis mai enrera davant d'un drac: estàs avisat; mesura cada pas, fes-lo amb tota la teva ànima i estigues sempre disposat a perdre-ho tot. Tals són les condicions que comptades persones han acceptat mai, i que lliurement pots escollir: decideix tu mateix a què et vols enfrontar. Només després podràs intentar-ho. Tria tu mateix la teva lluita: mes no esperis un camí planer!